jump to navigation

El genoma europeu: un mapa dimecres, 3 Setembre, 2008

Posted by murtra in Ciència, Premsa.
Tags: ,
add a comment

Avui he comprat un diari, cosa que no faig gairebé mai. Ha estat per motius de feina, perquè volia buscar textos que em serveixin per treballar-los amb els alumnes, i per tant he comprat un diari en castellà i m’he decantat pel Público, per una certa afinitat ideològica però també perquè trobo que té un heroisme romàntic treure un diari nou al carrer en un moment en què tanta gent augura un final ràpid a la premsa escrita (jo mateixa gairebé sempre llegeixo el diari per internet). Per cert, que el Público ha fet un any, aquest mes de setembre, no tinc ni idea de amb quina salut.

En tot cas, hi he trobat un article sobre la diversitat genètica dels europeus que m’ha cridat l’atenció. Fixeu-vos en l’esquema dels resultats:

Crida l’atenció que els finesos estan genèticament molt aïllats de la resta d’europeus (l’estudi no inclou Estònia, que segurament seria força proper, i sembla desmentir la possibilitat d’un parentesc finohúngric que sovint es defensa des del punt de vista lingüístic). D’altra banda, m’estranya que Itàlia sigui el següent país més diferent des del punt de vista genotípic, tenint en compte que els avantpassats dels italians es van fer farts de passejar-se per tot el sud d’Europa en època romana. Els espanyols coincideixen sobretot amb els portuguesos i els francesos, cap sorpresa; sí que sorprèn, potser, la poca singularitat d’un estat insular com és el Regne Unit, molt barrejats amb Holanda i Irlanda (i poc amb frança, a pesar de les invasions normandes). Podeu llegir tot l’article aquí, però per veure el mapa cal descarregar-se l’edició en pdf (un dels grans punts a favor d’aquest diari: una hemeroteca completa de les edicions en pdf a internet).

Problemes al zoo de Bilbao dissabte, 28 Juny, 2008

Posted by murtra in Amiguets quadrúpedes, La nostra societat, Premsa, Viatges.
Tags: ,
add a comment

Em quedo amb les ganes de llegir la resta de la notícia perquè està en basc (i si és un fake, no sé si s’ho deuen haver currat), però la cara de pobret (amb ull de vellut i tot!) del lleó no té desperdici!

lleó,zoo,bilbao,euskaldun

Potser els diners sí que donen la felicitat… dijous, 8 Mai, 2008

Posted by murtra in Premsa.
Tags: , , ,
3 comments

o en tot cas hi tenen a veure. Al New York Times s’han entretingut a fer un estudi sobre felicitat i diners. Van fer una enquesta a gran escala en un centenar de països, demanant a la gent que avalués com de satisfets estaven amb la seva vida. I el resultat va ser que la gent dels països desenvolupats, en general, estaven més satisfets. No sé si es pot qualificar de sorpresa (no crec), però val la pena fixar-s’hi. I una cosa bona d’aquest estudi és que per donar-nos les quantitats econòmiques dels països menys desenvolupats han tingut en compte el preu de la vida en aquests països i la xifra que ens donen és una adaptació vàlida. M’explico: normalment a les notícies ens diuen que “a Camerun el sou mitjà és de 2 euros al dia”, però aquesta xifra no ens serveix perquè no tenim ni idea de si al Camerun una barra de pa val 1 euro com aquí o en val 0,02. Doncs els autors de l’estudi ho han tingut en compte.

Aquí teniu el gràfic del resultat de l’estudi. A l’eix horitzontal apareix la renda, en dòlars, i a l’eix vertical, el nivell de satisfacció. Si aneu repassant els països, veureu que a la part baixa / esquerra apareixen països pobres, i que a mida que anem cap a dalt a la dreta, hi anem trobant els països més rics (amb Dinamarca feliçment coronant la llista dels més cofois).

els diners donen la felicitat

La barreta inclinada que fa que els puntets semblin petits Saturns representa la diferència entre els entrevistats de major i menor poder adquisitiu. La gent més rica dels països pobres, doncs, també està més satisfeta amb la seva vida. És curiós veure com aquesta diferència està molt marcada en alguns països i en canvi en altres és una línia gairebé horitzontal.

La conclusió és que encara que els diners no són sinònim de felicitat, ajuden bastant, i qui us digui que no és que no us vol pujar el sou!

Podeu llegir tot l’article (en anglès) aquí.

A qui li toca anar a buscar el vodka? diumenge, 6 Abril, 2008

Posted by murtra in Premsa, TV.
Tags:
add a comment

Jo entenc que a Oktiabraskàia, en algun raconet de Rússia, aquell dia devia fer un fred que pelava. Per això l’Ivan, quan se li va acabar la beguda, va decidir que no tenia ganes d’anar a peu a buscar-ne més i pim-pam, va agafar el tanc i au, que és aquí mateix. Llàstima que enmig hi hagués una casa.

El vídeo ve manidet amb una gràcia del comentarista al final: per si algú no s’hi ha fixat, diu “yes, we could take them” (tenen res més al cap, els americans?).

De vegades no calen paraules diumenge, 9 Març, 2008

Posted by murtra in General, La nostra societat, Premsa.
Tags: , ,
add a comment

deu-nhi-do.jpg

(Feu-hi clic i ho veureu més gran)

Jugadors del món, uniu-vos! divendres, 1 febrer, 2008

Posted by murtra in FreakPower, La nostra societat, Personatges, Premsa.
Tags: ,
1 comment so far

Tots els que juguem a videojocs i hem crescut amb dibuixos animats bel·licosos d’aquests que et converteixen en un sàdic insensible i violent (qui no ha agafat algun dia la seva sumachigún de la Kitty i ha anat a assassinar una mica pel carrer després d’una bona tarda de playstation?) estem acostumats als escàndols que es munten de tant en tant quan surten al mercat determinats jocs. Jo crec que ja ni serveix per augmentar les vendes; forma part del procés de llançament mateix.

Ara bé, això no vol pas dir que se’n cansin. Un cas interessant i relativament recent és el del joc “Mass Efect”. Paga la pena mirar-se aquest vídeo, en el qual en un programa de Fox News (l’amiga dels nens) comenten aquest nou joc:

L’enfocament esbiaixat del tema i la parcialitat de la presentadora són dignes d’esment i el detall del subtítol “SeXbox?” ja ho diu tot, però no ens quedem aquí. La presentadora ja ens fa sospitar des del començament que no sap ben bé de que parla, perquè diu textualment que “s’ho ha mirat una mica”, però això no treu que ja vingui amb l’opinió feta i acompanyada d’una autoproclamada psicòloga i un panell de quatre experts que no deixen parlar al programador del joc (que abans que el tallin amb prou feines té temps de dir que no hi ha cap nu integral -com asseguren els altres-, sinó que només es veu de resquitlló un pit alienígena) preocupats per les seves filles adol·lescents, que, suposo jo pel nivell d’alarma, o bé sucumbiran a la violència o bé seran violades pels seus nòvios que hagin jugat a Mass Effect.

Fins aquí, ja n’hem vist molts d’iguals. El que fa gràcia de tot plegat és que aquesta senyora psicòloga ha tret un llibre, i uns quants jugadors indignats van posar-li comentaris poc falaguers a Amazon. Veient que li rebatien els arguments i que el seu llibre no es venia, la senyora s’ha disculpat!!! I no és una disculpa qualsevol, és d’aquelles que et deixa retratadeta, retratadeta. Un petit extracte literal:

“Reconec que em vaig equivocar. Em sap molt de greu haver-ho de dir, però ara que he vist el joc i les escenes de sexe, la veritat és que tot plegat sembla una broma. Jo abans del programa havia preguntat a una altra persona què n’havia sentit, i em va dir que era com pornografia, però no és cert”

Bwahahaha! Bé, m’alegro que la senyora hagi quedat com una pàmfila, però això no treu que sigui preocupant pensar que la pava aquesta es va presentar com a psicòloga experta no ja sense haver ni vist el joc, sinó després de “preguntar una mica porai” què n’havia sentit la gent. Suposo que això deu passar bastant, però va la mar de bé que de tant en tant a algú li peti la cosa als morros.

Visca internet!

Periodisme de pilot automàtic divendres, 25 gener, 2008

Posted by murtra in La nostra societat, Premsa, TV.
10 comments

Segur que hi ha periodistes magnífics que es treballen i contrasten la informació que donen, però mirant, llegint i escoltant la premsa d’aquest país sembla que abunden més els que consideren que n’hi ha prou amb traduir de qualsevol manera les notícies que els passen les agències o fer un matxambrat de quatre coses que han sentit i el que diu la viquipèdia sobre el tema en qüestió. Internet és una cosa fantàstica i jo en sóc fan, però també és cert que ens ha acostumat a una informació més ràpida i, potser a causa d’això, més superficial que abans. l més curiós és que aquestes manques de rigor i notícies fetes de pressa i corrents no es limiten a la premsa general i gratuïta, sinó que mitjans especialitzats i de pagament hi participen amb alegria.

Per exemple, un mini documental de Canal Sci-Fi que vaig sentir ahir. Diries, així d’entrada, que és un canal temàtic (i, per tant, semiespecialitzat), i que el mira un públic interessat (potser fins i tot informat). Feien un documentalet de 10 minuts sobre el tema, ja una mica massa vist, de la relació entre la serie Herois i els còmics (concretament, X-Men). I sí, tenien una llista de “parecidos razonables” per demostrar-ho! Mireu si això no és periodisme barat:

Amb la Claire, com que es regenera, “es imposible no pensar en Lobezno” [sic]. Sincerament, per molt poder de regeneració que tinguin tots dos, no ho acabo de veure. Però com a mínim aquest és dels X-Men, perquè atenció al final de la llista. El Parkman, com que és telèpata, doncs és com el professor Xavier (i com l’Uri Geller, ves!). La Nikki, és un “crossover entre la Mujer Maravilla i Hulka” (er?), i el Nathan Petrelli, és com el Superman (err? ah, clar, perquè vola!!). Em sap greu, però no ho veig. Però bé, a la primera part del documental ja havien comentat totes les referències a Star Trek, inclosa la “salutació de pau klingon”. O sigui que no sé pas què m’esperava….

Ale, a documentar-se més la pròxima vegada!

messy_office_web.jpg