jump to navigation

Hype, hype, hype!!!! diumenge, 17 Mai, 2009

Posted by darebilly in Hype, hype, hype!!, La nostra societat.
add a comment

Hola a tothom i a tothoma!!

Avui enceto una nova categoria d’etiquetes al Bloc, anomenada “Hype, hype, hype!!!”, que suposo, espero i desitjo que de ben segur propiciarà molts futurs posts dels companys bloggers. M’explico:

El terme “Hype” és el vocable en llegua anglesa contracció de la paraula Hyperbole (Hipèrbole en català). Tot i que per definició, hipèrbole és el “(…) recurs retòric que consisteix a utilitzar una expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat.(…)”, en aquest cas, Hype s’aplica quan un producte mediátic -com una banda musical, una pel·licula o un artista-, que ha tingut una sobrecobertura per part de la premsa o una excessiva publicitat, obtenint d’aquesta manera una popularitat altíssima independent de la qualitat del producte. (cito de Wikipèdia).

(Al vol agafo els exemples de les cançons d’Espanya a Eurovisión, he he he).

Si bé, el hype que pugui patir un producte pot provocar que, al final, anem a mirar una peli que és una porqueria, que juguem a un joc que és una porqueria, o que llegim un llibre, escoltem un disc, etc, que siguin…una porqueria (us racomano aquest interessant artícle), el Hype que em resulta molt graciós, i de tenir més coneixements informàtics i temps, practicaria  com a esport, és el hype que alimenten els internautes. O sigui, el que sorgeix a partir de material creat per un internauta i que els altres fan crèixer, li en fan paròdies, verssions, fins a fer-ne una moda.

Disfruteu d’un breu exemple:

L’original (fantàstic)

La verssió amb subtítols, perquè tothom pugui gaudir de l’original.

La paròdia…

y… EL PRODUCTE!!!!!

Per tot això, amics i amigues, crideu amb mí: HYPE, HYPE, HYPE!!!!

De compres “loques” dissabte, 16 Mai, 2009

Posted by darebilly in De compres, FreakPower, La nostra societat, Uncategorized.
1 comment so far

Hola a tothom i a tothoma!!!

Us presento unes quantes suggerències de regals per fer als vostres éssers més estimats. Crec que les trobareu d’alló més adequades, sobretot si sou addictes a les compres compulsives.

“¡¡¡Señora, que me los quitan de las manos!!!”

Exclusiu posaganivets

Exclusiu posaganivets

La primera opció és un exclusiu posaganivets. El color vermell coincideix a la perfecció amb l’estat d’ànim de la persona que el regala. La disposició de la figura humana representada (de génere masculí podria aplicar-se també al gènere femení), en plena caiguda despres de rebre 1, 2, 3, 4 i fins a 5 ganivets llençats amb mestratge infalible. Ideal per regalar a sogres/sogras, cunyats/des carnals o pol·lítics, o senyors que et fan la cuina.

Enganxat al beure

Enganxat al beure

La segona suggerència és ideal per al sentit contrari, és a dir, de Sogres/as a Joves o Gendres. Amb aquest pràctic posaampolles li dius, de forma molt elegant, que és un dropo i bevedor, i que la teva filla no el mereix. Probablement no entendrà aquest significat intrínsec, però quan vagis a casa seva i vegis que el conserva al menjador de casa signifca una dolça i silenciosa victòria perllongada en el temps.

Fan d'Star Trek
Fan d’Star Trek

Peró…prou conflictes!!! Els regals també poden significar l’expressió d’una estima sincera i duradora (de fet, crec que és la seva finalitat última, però que ha canviat des que es va inventar l’Amic Invisible). Si la teva sogra és Trekkie, aquest és el regal ideal. Podrà voltar per casa d’aquesta fila mentre rememora els seus episodis favorits d’Star Trek de la vella generació. (I amb una mica de sort la enxampes amb la càmera de fotos i ho penjes al Facebook.) També val per a homes!!!!.

Obra de capçalera

Obra de capçalera

Els autoregals també ténen cabuda en aquest meravellós repás!!! Vaig localitzar aquesta joia el passat Sant Jordi. Malauradament el seu preu era prohibitiu. Però res com tenir un bloc i pregonar als quatre vents aquest desig tan íntim…

Balena de qué???

Balena de qué???

Per últim, expressar una queixa al Departament de Consum: Quins productes entren al nostre mercat? Qué significa això, exposat en qualsevol botiga, a l’abast dels nostres infants? Ja em passa, ja, que em diuen que les meves teories sobre conspiracions són només imaginacions, però vaja, vaja, jo no ho he vist mai als llibres de l’escola, aixó!!! És que hi ha massa llibertinatge!!!! Marranus!!

Per últim, un homenatge al que s’ha convertit en un génere cinematogràfic en sí mateix: els anuncis de “Teletienda” d’aparells per fer exercicis. Simplement unes petites obres d’art!! La sinceritat i espontaneïtat a flor de pell…

Ja tardaven! dijous, 12 Març, 2009

Posted by murtra in jocs, La nostra societat.
add a comment

videojoc-violent1

Gairebé han passat vint-i-quatre hores perquè sortís la notícia que ja esperàvem tots, la del veritable culpable de la matança d’Alemanya. La policia ha requisat l’ordinador de l’assassí i després d’un petit estudi del contingut, un agent ha informat que “hi han trobat els jocs habituals en els ordinadors d’aquesta mena de sonats, com ara el Counter Strike” [sic]. I no només això: tenia connexió a internet, i sembla ser que (alarma!!!) fins i tot xatejava.  En fi, un veritable drama, sobretot tenint en compte quants milions d’assassins en potència hi ha per les sales de xat del món.

Em pregunto a quins videojocs jugava Pedro Navarro, el sonat de 77 anys que va anar a urgències amb una pistola i s’hi va carregar la metgessa de guàrida i va disparar al conductor de l’ambulància perquè es va sentir mal atès.  Que abans dels videojocs violents i dels dibuixos de Bola de Drac això no passava.

Síndrome Post-vacacional Dimarts, 20 gener, 2009

Posted by darebilly in FreakPower, La nostra societat.
1 comment so far

Hola a tothom i a tothoma!!

Quan acava un període de vacances (i que coincideixi que tú també n’has fet) és molt dur tornar a la feina: Tota la societat va “al alirón”, arrossegant-se com ànimes en pena, tornada als horaris, les presses, els nens al col·le, embussos, mal rotllo… el pitjor, com dic, és que si és en tornar de Nadal-Setmana Santa-Estiu, els mijtans de comunicació s’encarreguen de “facilitar-te” l’entrada, sobretot les cadenes privades generalistes. Com que no hi han hagut notícies!!!!! (bé, apart de “qué ricos los helados todo el año” o “en pleno agosto se alcanzan en Sevilla temperaturas que superan los 40º”.

Els mitjans s’entesten a posar-hi etiquetes a la mala folla que portes a sobre, fent servir sobretot la paraula “síndrome”. Si téns un síndrome, del que sigui, has begut oli, nano!!! Bé, tot aixó sense voler menystenir els bóns professionals de la salut psíquica o aquelles persones que realment tinguin un problema, és clar!!! Peró és que avui en dia li dónen un micro a cada cafre que…

El pitjor de tot és el sentiment de “Proud to be…”. Mare meva…

Bé, la meva tàctica és la següent: intentar fer el màxim de coses i disfrutar al màxim de les vacancetes que tingui!!! ja sé que és una obvietat com una casa de pagés, però de moment em funciona. Fes alló que mai téns temps de fer, fes esport, practica els teus hobbies!!!! El secret és arribar a desconnectar de la feina, per així poder tenir una reentrada pacífica a la rutina diària.

Però…atencióoooooo!!! Tampoc cal passar-se d’obsessiu en segons quins temes!!!

darth-vader

Podem tenir problemes molt greus a la reentrada si hem dessincronitzat terriblement les activitats de l'oci i el negoci.

 Moralitat: no us passeu amb tot plegat!!! Sinó, podeu arribar a tenir greus problemes psiquiàtrics, sonats d’aquells de lligar, fúries de la natura, i tot per un maleït síndrome postvacacionaaaaaaaaaaal!!!!!

Com aquest company de la meva feina, mireu, mireu, cóm es va passar amb la Play totes les festes (no hi va anar a cap dinar de Nadal perquè li estava fotent canya).

 

 

Bon any i Bones festes!! dissabte, 3 gener, 2009

Posted by darebilly in La nostra societat.
add a comment

Bé, una mica tard, però més val tard que mai!!

Bon Nadal dijous, 25 Desembre, 2008

Posted by darebilly in La nostra societat.
add a comment

“Ara ve Nadal

i matarem el gall

i a la tia Pepa

li’n darem un tall”

Bon Nadal a tothom i a tothoma!!!

El naixement de Jesús reintepretat amb tela de sac i paper

El naixement de Jesús reintepretat amb tela de sac i paper

Aaaaaaaaaaaaaasúcarrrr. diumenge, 23 Novembre, 2008

Posted by darebilly in FreakPower, Informàtica, La nostra societat, Música.
add a comment

Hola a tothom i a tothoma!!!

Bé, es confirma la idea presentada al nostre anterior post: La febre dels simuladors musicals és imparable!! Però ara disposem d’imatges. En primer lloc, un “pantallasu” del hit de la propera temporada: “Maraca Hero“. Per fi les companyies de software prenen consciència del gran col·lectiu de potencials consumidors fóra del públic estrictament anglosaxó.

Amb grans clàssics, com "Maria Cristina me quiere gobernar".

Amb grans clàssics, com "Maria Cristina me quiere gobernar"

El joc combinarà l’actuació amb instruments musicals i la interpretació vocal. Havent-se confirmat la comatibilitat dels micros de qualsevol dels jocs ja existents en el mercat, però, la marca vol potenciar el llançament de micros d’atractiu disseny pròpi, que els diferenciarà dels de les altres franquícies. Aquesta semana ha trascendit l’interés d’alguns dels grans grups del panorama internacional en partifipar en aquesta nova aposta. Per exemple, es baralla la possibilitat d’un gran hit, “Rolling Stones vs Antonio Machín“.

I és que diversificar estils no és dolent, ans al contrari: també servirà per obrir al gran públic (i sobretot als joves) els grans intèrprets i èxits de la música llatina. Sembla ser que el joc combinarà diferents estils de música ibero-americana: Conga, Bachata, Reggeatón (mal que ens pesi), Son cubà (el més esperat pels usuaris, sens dubte). No es descarta la futura incorporació de nous paquets de cançons via continguts descarregables, el que de bén segur allargarà la vida jugable del joc. Per les primeres informacions que ens arriben, però, sembla ser que els estils musicals es centren sobretot en la música caribenya, cosa que deixaria en un principi les músiques d’arrel xil·lena o argentina. Tot es veurà, però.

I és que els perifèrics que han dissenyat són tota una cucada. Mireu les primeres imatges que s’han distribuït per a la premsa especialitzada:

Les maraques s'alimenten per connexió USB

Les maraques es connecten a la consola de sobretaula per connexió USB.

Podem observar que les maraques compten amb una pràctica connexió USB. Contràriament al que s’havia vingut publicant (que cada maraca requeriria estar connectada separadament a la consola) finalment s’ha aconseguit que sigui només una d’elles que hi hagi d’estar connectada. La segona compta amb un sensor bluetooth que la connecta amb la primera. Satisfactòriament, doncs, això ens permetrà de fer les més agosarades fil·ligranes amb elles sense por a escanyar-nos amb els cables!!! 😀

La flauta duu incorporats uns pràctics auriculars per practicar sense molestar

La flauta duu incorporats uns pràctics auriculars per practicar sense molestar

El tema de la flauta són figues d’un altre paner. Sembla ser que no ens limitarem a anar prement els botons de les notes musicals, sinò que a la boca duu incorporat un sensor de bufada, en forma de pestanya, que detectarà si realment estem efectuant una bufada, i la intensitat d’aquesta. Per fí podrem emular els nostres grups musicals favorits marcant-nos uns solos de flauta èpics. La flauta s’alimentarà amb dues pil·les AAA, sense cables.

Una altra imatge de desacceleració econòmica dissabte, 1 Novembre, 2008

Posted by murtra in La nostra societat, Uncategorized.
Tags: , , ,
add a comment

Avui post sèriu. Per motius familiars porto tres mesos fent cua en una o altra finestreta de l’Administració cada cos per tres. Al Registre Civil, per exemple, ja hi he perdut quatre matins sencers. Però no me n’he trobat cap de tan deplorable com aquesta d’una oficina de l’INEM. És a Parla, prop de Madrid. Espero que no sigui una imatge generalitzada… Tinc la gran sort de ni tan sols no saber on és l’oficina de Tarragona, però m’informaré i passaré a mirar.

Idees per a Carnestoltes (II). dissabte, 25 Octubre, 2008

Posted by darebilly in Criaturetes, De compres, FreakPower, La nostra societat.
add a comment

Hola a tothom i a tothoma!!

Reprenent un altre cop el testimoni de Murtra, he trobat aquestes idees per al proper carnestoltes, a veure qué us semblen…

Els nous funcionaris del sistema penitenciari.
Els nous funcionaris del sistema penitenciari.

Apart de ser una disfressa bén original, aixó resoldria uns quants problemes al món: Acavaria amb la caça furtiva de goril·les (que tot i ser un tema molt seriós m’haureu de permetre que hi frivolitzi), ja que si els nomenes treballadors de l’Estat estarán bén protegits en la seva condició de funcionaris; resoldriem els problemes de massificació de reclusos; i es previndrien els problemes de reincidència. Quin pack més bó, oi?

Val com a disfresssa de Gambit?
Val com a disfressa de Gàmbit?

 

 

 

 

 Aquesta és per aquella gent que diu: “Ui, quin nen/nena més mono/mona, me’l menjaria!!”. ULL!!!, que potser ho diuen literalment!!!! I és que clar, amb una miqueta de sal i oli bó, a la planxa…. no els hi donem motius!!!

Bé, pobret nen (o nena), que està molt content/a, tot disfressadet/a.

 

Ideal per a parelles conyeres
Ideal per a parelles conyeres

Sperman, aquesta me la reservo, mua ha ha!!
No, no és una disfressa de Frízer…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Depenent dels teus nivells d’hormones que hom tingu triarà una o altra disfressa de les que us mostro a sobre.

Bé, és el que té el carnestoltes, oi? que tothom pot treure el que duu a dins i no passa res (cóm és que tant home es vesteix de dona?)

YIPI-KA-YEEEEEI

YIPI-KA-YEEEEEI

Reflexions… dissabte, 11 Octubre, 2008

Posted by darebilly in Ho haveu vist!!??, La nostra societat, Viatges.
2 comments

Hola a tothom i a tothoma!!

Si fa uns dies era Murtra la que ens oferia un preciós Post, barreja de reflexió i sensibilitat artística, sobre els períodes que cloem en la nostra vida (en aquell cas, l’estiu), amb el seu permís reprenc el testimoni i us ofereixo algunes de les instantànies que han marcat els meus darrers 3 o 4 mesos.

Espero que capteu el significat que ténen per a mí aquestes imatges, presents encara a la meva retina, la poesia visual i espiritual que em suggereixen… (estic escoltant música melòdica francesa per ambientar-me).