jump to navigation

Detalls a les parets diumenge, 21 Juny, 2009

Posted by murtra in FreakPower, Jocs Clàssics, Viatges.
Tags: , , ,
1 comment so far

Es veu que per Àmsterdam hi ha 30 ninotets de jocs clàssics que decoren les parets. Jo només vaig saber trobar aquest i un altre que, com que m’és antipàtic (i de Nintendo) no vaig fotografiar. Així que de moment, la sèrie només té el primer element. A veure si en vaig afegint.

Un invasor tot solet

Un invasor tot solet

Idees per a un comiat de solter dimecres, 17 Juny, 2009

Posted by murtra in Còmic, FreakPower, Viatges.
Tags: ,
2 comments

Si mai em toca organitzar-ne algun intentaré que s’assembli a aquest que em vaig trobar pel carrer fa un parell de dies:

Quan l'organitzi jo, el nuvi el faré anar de supergirl!

Quan l'organitzi jo, el nuvi el faré anar de Supergirl!

Post en honor d’una amiga que m’ha dit que es casa! Enhorabona! 🙂

CV de jugador de rol dijous, 28 Mai, 2009

Posted by murtra in FreakPower.
Tags: ,
3 comments

Són dies difícils per als que busquen feina; els CVs s’apilen i la gent ha de ser creativa per fer currículums que cridin l’atenció. Hi ha qui té sort i en té prou amb una foto en biquini, però altres han de mirar de destacar d’altres maneres. En un blog de disseny parlaven d’això mateix i han fet una selecció de currículums inusuals, artístics i creatius; no tots són igual de bonics (i enlloc no ens diuen res de la seva efectivitat, i no sé jo si la gent de recursos humans són els més moderns de les empreses), però cridaners, ja ho crec que ho són.

Fantàstica plantilla de CV

Això sí que és una plantilla de CV

I no cal ni dir que jo m’he fixat en aquest, que ens demostra que els jugadors de rol no només ja tenen fillets, sinó també feines amb cara i ulls.  Si és que ens hem tornat tots gent de bé i persones responsables, que aportem més a la societat que la neteja dels abocadors incontrolats on s’amagaven peces d’armament per a les partides…

De compres “loques” dissabte, 16 Mai, 2009

Posted by darebilly in De compres, FreakPower, La nostra societat, Uncategorized.
1 comment so far

Hola a tothom i a tothoma!!!

Us presento unes quantes suggerències de regals per fer als vostres éssers més estimats. Crec que les trobareu d’alló més adequades, sobretot si sou addictes a les compres compulsives.

“¡¡¡Señora, que me los quitan de las manos!!!”

Exclusiu posaganivets

Exclusiu posaganivets

La primera opció és un exclusiu posaganivets. El color vermell coincideix a la perfecció amb l’estat d’ànim de la persona que el regala. La disposició de la figura humana representada (de génere masculí podria aplicar-se també al gènere femení), en plena caiguda despres de rebre 1, 2, 3, 4 i fins a 5 ganivets llençats amb mestratge infalible. Ideal per regalar a sogres/sogras, cunyats/des carnals o pol·lítics, o senyors que et fan la cuina.

Enganxat al beure

Enganxat al beure

La segona suggerència és ideal per al sentit contrari, és a dir, de Sogres/as a Joves o Gendres. Amb aquest pràctic posaampolles li dius, de forma molt elegant, que és un dropo i bevedor, i que la teva filla no el mereix. Probablement no entendrà aquest significat intrínsec, però quan vagis a casa seva i vegis que el conserva al menjador de casa signifca una dolça i silenciosa victòria perllongada en el temps.

Fan d'Star Trek
Fan d’Star Trek

Peró…prou conflictes!!! Els regals també poden significar l’expressió d’una estima sincera i duradora (de fet, crec que és la seva finalitat última, però que ha canviat des que es va inventar l’Amic Invisible). Si la teva sogra és Trekkie, aquest és el regal ideal. Podrà voltar per casa d’aquesta fila mentre rememora els seus episodis favorits d’Star Trek de la vella generació. (I amb una mica de sort la enxampes amb la càmera de fotos i ho penjes al Facebook.) També val per a homes!!!!.

Obra de capçalera

Obra de capçalera

Els autoregals també ténen cabuda en aquest meravellós repás!!! Vaig localitzar aquesta joia el passat Sant Jordi. Malauradament el seu preu era prohibitiu. Però res com tenir un bloc i pregonar als quatre vents aquest desig tan íntim…

Balena de qué???

Balena de qué???

Per últim, expressar una queixa al Departament de Consum: Quins productes entren al nostre mercat? Qué significa això, exposat en qualsevol botiga, a l’abast dels nostres infants? Ja em passa, ja, que em diuen que les meves teories sobre conspiracions són només imaginacions, però vaja, vaja, jo no ho he vist mai als llibres de l’escola, aixó!!! És que hi ha massa llibertinatge!!!! Marranus!!

Per últim, un homenatge al que s’ha convertit en un génere cinematogràfic en sí mateix: els anuncis de “Teletienda” d’aparells per fer exercicis. Simplement unes petites obres d’art!! La sinceritat i espontaneïtat a flor de pell…

Samarreta per a embarassades dijous, 14 Mai, 2009

Posted by murtra in De compres, FreakPower.
2 comments

Llàstima que m’ha arribat tard, però ja li regalaré a la pròxima embarassada que tingui a mà:

Carregant... espereu, si us plau

Carregant... espereu, si us plau

There will be only Chaos (o Kratos) dilluns, 23 febrer, 2009

Posted by darebilly in Consoles, FreakPower.
add a comment

Tremolo només de pensar-hi!!!

Idees per a Carnestoltes (III): tota la família dilluns, 26 gener, 2009

Posted by murtra in Amiguets quadrúpedes, Cinema, Criaturetes, FreakPower.
Tags:
add a comment

Cada dia falta menys per Carnaval. Qui més qui menys s’ajunta amb uns quants amics i va pensant la seva disfressa; els més previsors ja fa setmanes que cada diumenge a la tarda queden i cusen, retallen, pinten o es barallen (segons el cas). Fins i tot en sé d’alguns que dediquen els caps de setmana al robatori de carretons de supermercat per a la seva disfressa. Si tothom fa com ells, ja poden preparar-se els del Carrefour! (De moment no puc dir més, però si n’aconsegueixo fotos tindran post dedicat en el futur).

Sí, senyors, la febre carnavalera ja ha arribat!

Personalment, sóc de les que aquest dia s’estimarien més cavar un clot sota terra que sortir amb una perruca i un espanta-sogres, però no puc pas privar la meva criatureta de la il·lusió de Carnestoltes, que ella fa mesos que frisa (hehehe). Així que he anat pensant, i avui tinc alguna proposta de disfressa per a tota la família.

Ideal per a convencions
Ideal per a convencions. M’encanta el pare!

Tampoc no ens hem d’oblidar els petits de la família. El meu pare té un gosset que s’aguanta molt bé dret. Potser els puc convèncer, enlloc de posar-li el tutú rosa que li han comprat, de currar-se això:

Treu-me a passejar, Obi Wan Kenobi
Treu-me a passejar, Obi Wan Kenobi

En fi, com ja us deia, el més important és triar una bona disfressa per a la petitona. Com sempre, internet és una font d’inspiració. Ja vam comentar un altre dia que hi ha pares molt cabrons

Disfressa d'àlien
Ell fa aquella cara de calavera atònita

De tota manera el que m’estic pensant ara és vestir-me de caníbal com quan érem petits al cole i no hi havia correcció política: embetumada per ser “un negre de l’Àfrica”, perruca arrissada amb un os al mig del cap, i arrossegant una olla que faci xup-xup amb la meva criatureta dins…

És que te'ls menjaries!
És que te’ls menjaries!

Síndrome Post-vacacional Dimarts, 20 gener, 2009

Posted by darebilly in FreakPower, La nostra societat.
1 comment so far

Hola a tothom i a tothoma!!

Quan acava un període de vacances (i que coincideixi que tú també n’has fet) és molt dur tornar a la feina: Tota la societat va “al alirón”, arrossegant-se com ànimes en pena, tornada als horaris, les presses, els nens al col·le, embussos, mal rotllo… el pitjor, com dic, és que si és en tornar de Nadal-Setmana Santa-Estiu, els mijtans de comunicació s’encarreguen de “facilitar-te” l’entrada, sobretot les cadenes privades generalistes. Com que no hi han hagut notícies!!!!! (bé, apart de “qué ricos los helados todo el año” o “en pleno agosto se alcanzan en Sevilla temperaturas que superan los 40º”.

Els mitjans s’entesten a posar-hi etiquetes a la mala folla que portes a sobre, fent servir sobretot la paraula “síndrome”. Si téns un síndrome, del que sigui, has begut oli, nano!!! Bé, tot aixó sense voler menystenir els bóns professionals de la salut psíquica o aquelles persones que realment tinguin un problema, és clar!!! Peró és que avui en dia li dónen un micro a cada cafre que…

El pitjor de tot és el sentiment de “Proud to be…”. Mare meva…

Bé, la meva tàctica és la següent: intentar fer el màxim de coses i disfrutar al màxim de les vacancetes que tingui!!! ja sé que és una obvietat com una casa de pagés, però de moment em funciona. Fes alló que mai téns temps de fer, fes esport, practica els teus hobbies!!!! El secret és arribar a desconnectar de la feina, per així poder tenir una reentrada pacífica a la rutina diària.

Però…atencióoooooo!!! Tampoc cal passar-se d’obsessiu en segons quins temes!!!

darth-vader

Podem tenir problemes molt greus a la reentrada si hem dessincronitzat terriblement les activitats de l'oci i el negoci.

 Moralitat: no us passeu amb tot plegat!!! Sinó, podeu arribar a tenir greus problemes psiquiàtrics, sonats d’aquells de lligar, fúries de la natura, i tot per un maleït síndrome postvacacionaaaaaaaaaaal!!!!!

Com aquest company de la meva feina, mireu, mireu, cóm es va passar amb la Play totes les festes (no hi va anar a cap dinar de Nadal perquè li estava fotent canya).

 

 

Es busca body temàtic, talla 6-9 mesos divendres, 16 gener, 2009

Posted by murtra in Còmic, De compres, FreakPower.
Tags: ,
1 comment so far

Ja fa temps que per casa teníem això…

Si, senyor, és un pijama de Superman
Sí, senyor, és un pijama de Superman

Ahir vaig anar de rebaixes i, si bé vaig fracassar en l’objectiu principal de la missió (coneguda com “codi: pantalons”), vaig trobar una cosa que, sense que jo ho sabés, en realitat em feia encara més falta:

La supergirl més pinxa!
La supergirl més pinxa!

Per acabar de completar la família, necessitem un body de conjunt, talla 6 a 9 mesos o més gran, s’accepten (i valoren) suggeriments.

Ser pare friqui és cosa del passat diumenge, 4 gener, 2009

Posted by murtra in Criaturetes, FreakPower.
1 comment so far

En altres ocasions en aquest blog hem parlat de ser pares friquis, de les obligacions que comporta educar les criaturetes en el bon gust, tenir-los a punt les joguines adequades, disfressar-los temàticament el dia de Carnestoltes… i no, no deixarem estar el tema. A casa tot just acabem de començar i és tota una feinada. No només cal pensar en les joguines i la roba, és tota una manera de viure.

No es pot començar mai massa d'hora

No es pot començar mai massa d'hora

I el pitjor és que es veu que avui dia ser pare friqui ja és cosa del passat: els veritablement precoços van més avançats i per això ens trobem amb la primera generació d’àvies friquis:

Innovadors dissenys de ganxet

Innovadors dissenys de ganxet

Això lamentablement no ho tinc a casa, què més voldria. Hauré d’aprendre a fer ganxet…

Però la meva àvia, a banda de preciosos peüquets i mantetes, ens ha fet unes fantàstiques tovalloletes de la Hello Kitty. És molt moderna ella!