jump to navigation

Idees per a Carnestoltes (III): tota la família dilluns, 26 gener, 2009

Posted by murtra in Amiguets quadrúpedes, Cinema, Criaturetes, FreakPower.
Tags:
add a comment

Cada dia falta menys per Carnaval. Qui més qui menys s’ajunta amb uns quants amics i va pensant la seva disfressa; els més previsors ja fa setmanes que cada diumenge a la tarda queden i cusen, retallen, pinten o es barallen (segons el cas). Fins i tot en sé d’alguns que dediquen els caps de setmana al robatori de carretons de supermercat per a la seva disfressa. Si tothom fa com ells, ja poden preparar-se els del Carrefour! (De moment no puc dir més, però si n’aconsegueixo fotos tindran post dedicat en el futur).

Sí, senyors, la febre carnavalera ja ha arribat!

Personalment, sóc de les que aquest dia s’estimarien més cavar un clot sota terra que sortir amb una perruca i un espanta-sogres, però no puc pas privar la meva criatureta de la il·lusió de Carnestoltes, que ella fa mesos que frisa (hehehe). Així que he anat pensant, i avui tinc alguna proposta de disfressa per a tota la família.

Ideal per a convencions
Ideal per a convencions. M’encanta el pare!

Tampoc no ens hem d’oblidar els petits de la família. El meu pare té un gosset que s’aguanta molt bé dret. Potser els puc convèncer, enlloc de posar-li el tutú rosa que li han comprat, de currar-se això:

Treu-me a passejar, Obi Wan Kenobi
Treu-me a passejar, Obi Wan Kenobi

En fi, com ja us deia, el més important és triar una bona disfressa per a la petitona. Com sempre, internet és una font d’inspiració. Ja vam comentar un altre dia que hi ha pares molt cabrons

Disfressa d'àlien
Ell fa aquella cara de calavera atònita

De tota manera el que m’estic pensant ara és vestir-me de caníbal com quan érem petits al cole i no hi havia correcció política: embetumada per ser “un negre de l’Àfrica”, perruca arrissada amb un os al mig del cap, i arrossegant una olla que faci xup-xup amb la meva criatureta dins…

És que te'ls menjaries!
És que te’ls menjaries!
Anuncis

Síndrome Post-vacacional Dimarts, 20 gener, 2009

Posted by darebilly in FreakPower, La nostra societat.
1 comment so far

Hola a tothom i a tothoma!!

Quan acava un període de vacances (i que coincideixi que tú també n’has fet) és molt dur tornar a la feina: Tota la societat va “al alirón”, arrossegant-se com ànimes en pena, tornada als horaris, les presses, els nens al col·le, embussos, mal rotllo… el pitjor, com dic, és que si és en tornar de Nadal-Setmana Santa-Estiu, els mijtans de comunicació s’encarreguen de “facilitar-te” l’entrada, sobretot les cadenes privades generalistes. Com que no hi han hagut notícies!!!!! (bé, apart de “qué ricos los helados todo el año” o “en pleno agosto se alcanzan en Sevilla temperaturas que superan los 40º”.

Els mitjans s’entesten a posar-hi etiquetes a la mala folla que portes a sobre, fent servir sobretot la paraula “síndrome”. Si téns un síndrome, del que sigui, has begut oli, nano!!! Bé, tot aixó sense voler menystenir els bóns professionals de la salut psíquica o aquelles persones que realment tinguin un problema, és clar!!! Peró és que avui en dia li dónen un micro a cada cafre que…

El pitjor de tot és el sentiment de “Proud to be…”. Mare meva…

Bé, la meva tàctica és la següent: intentar fer el màxim de coses i disfrutar al màxim de les vacancetes que tingui!!! ja sé que és una obvietat com una casa de pagés, però de moment em funciona. Fes alló que mai téns temps de fer, fes esport, practica els teus hobbies!!!! El secret és arribar a desconnectar de la feina, per així poder tenir una reentrada pacífica a la rutina diària.

Però…atencióoooooo!!! Tampoc cal passar-se d’obsessiu en segons quins temes!!!

darth-vader

Podem tenir problemes molt greus a la reentrada si hem dessincronitzat terriblement les activitats de l'oci i el negoci.

 Moralitat: no us passeu amb tot plegat!!! Sinó, podeu arribar a tenir greus problemes psiquiàtrics, sonats d’aquells de lligar, fúries de la natura, i tot per un maleït síndrome postvacacionaaaaaaaaaaal!!!!!

Com aquest company de la meva feina, mireu, mireu, cóm es va passar amb la Play totes les festes (no hi va anar a cap dinar de Nadal perquè li estava fotent canya).

 

 

Es busca body temàtic, talla 6-9 mesos (reprise) divendres, 16 gener, 2009

Posted by darebilly in Uncategorized.
add a comment

Hola a tothom i a tothoma!!

Abans de fer cap altre post diferent, no puc deixar de recomanar-vos aquestes dues suggerències, amiguets.

Serà veritat?

Serà veritat?

 

Aixó ho vaig comprovar fa una setmana... ehem!!

Aixó ho vaig comprovar fa una setmana... ehem!!

Es busca body temàtic, talla 6-9 mesos divendres, 16 gener, 2009

Posted by murtra in Còmic, De compres, FreakPower.
Tags: ,
1 comment so far

Ja fa temps que per casa teníem això…

Si, senyor, és un pijama de Superman
Sí, senyor, és un pijama de Superman

Ahir vaig anar de rebaixes i, si bé vaig fracassar en l’objectiu principal de la missió (coneguda com “codi: pantalons”), vaig trobar una cosa que, sense que jo ho sabés, en realitat em feia encara més falta:

La supergirl més pinxa!
La supergirl més pinxa!

Per acabar de completar la família, necessitem un body de conjunt, talla 6 a 9 mesos o més gran, s’accepten (i valoren) suggeriments.

Coses ben fetes divendres, 9 gener, 2009

Posted by darebilly in Còmic, Ciència.
add a comment

Hola a tothom i a tothoma!!

Ara que s’han acavat les vacances de nadal i comença un any nou, buscava la inspiració per escriure un post reflexionant sobre haver de tornar a començar un cicle anual, qué implicava cloure un cicle tan bestial com el nadal (comercial i festivament parlant) i la clàssica “cuesta de enero”, ara en plena crisi mundial.

Com que no vaig trobar, doncs, la inspiració (diuen que et troba a tú i no tú a ella), vaig començar a rellegir uns quants còmics dels bóns, aprofitant que gaudim d’una nova distribució de còmics i llibres gràcies a unes prestatgeries d’uns coneguts magatzems de mobiliari.

Billy Billy Billy, we love you!!

Billy Billy Billy, we love you!!

El meu festí va començar amb “The Ultimates”. Resumint-ho tot molt ràpid, cap al 2002, l’editorial Marvel Còmics va enprendre, un cop més, una maniobra per reflotar algunes de les seves sèries insígnia que no gaudien precisament del seu millor moment de vendes i popularitat. Sèries mítiques com Avengers (Los Vengadores), Captain America, Iron Man, o Fantastic Four no aconseguien estar a l’alçada de les capceleres dels mutants, la Patrulla-X (X-Men) en les seves diferents encarnacions i Spin-Offs.

L’anterior intent que va involucrar la totalitat de l’Univers Marvel va ser el súper crossover enmarcat en l’afer “Onslaught”, que no era altra cosa que la part malvada i reprimida de la consciència del Professor Xavier, amb un toc dels poders d’en Magneto, que va provocar l’univers temporal paral·lel excusa per rellançar col·leccions limitades sota l’Epígraf “Heroes Reborn”, i la seva conseqüent tornada a l’univers Marvel tradicional amb “Heroes Return”. Aquesta, com altres, era una mesura important, però amb efectes provisionals, que com deia al començament, va tornar a deixar aquests herois en un relatiu estancament.

els herois es conjuren per véncer un enemic superior

Els herois es conjuren per véncer un enemic superior.

En canvi, l’univers Ultimate és una aposta dura, segura i amb visos de continuïtat. Bé a ser així: agafar uns quants guionistes canyeros i dir-los: “teniu aquests herois o equips d’herois. Podeu fer-ne el que vulgueu, sense lligams amb la continuïtat de 40 anys d’històries Marvel. El que vulgueu”. Aquest reboot els ha sentat de Meravella. “Ultimate X-Men”, “Ultimate Spiderman”, “Ultimate Iron Man”, “Ultimate Daredevil”, també “Ultimate Elektra”, “Ultimate Fantastic Four” i per últim “The Ultimates”, la verssió definitiva de The Avengers. Aquestes dues darreres són les que vaig seguint i de les que en puc parlar, però en general aquesta línia gaudeix d’una salut excel·lent.

l'Univers Ultimate no s'ancora a les restriccions de vora 50 anys de continuïtat Marvel.

l'Univers Ultimate no s'ancora a les restriccions de vora 50 anys de continuïtat Marvel.

En cada col·lecció els guionistes, com deia, podien anar presentant els personatges sense cap limitació en quan a l’origen, motivacions, poders, etc. La col·lecció dels Quatre Fantàstics original dels anys 60 va presentar una grandíssima majoria de personatges que després es dispersarien per l’univers Marvel i que aconseguirien quotes de popularitat altíssimes, com Silver Surfer “Estela Plateada”, Doctor Doom o Namor, per no extrendre’m. És tremendament interessant veure cóm apareixen aquests nous-vells personatges a la línia Ultimate.

Un crossover entre títols Ultimate, doncs, havia d’arribar. Quina millor manera que enfrontar-los al perill més insondable, desproporcionat i terrible que la humanitat mai pugui encarar? l’Arribada del Devorador, el gran Destructor, l’Anti Déu, Galactus. Aquí conegut com a Gah Lak Tus, oblidant-nos del gegant humanoide amb casc impossible i reconvertint-lo en un eixam de màquines insectoides de ment col·lectiva.

La pel·licula “Fantastic Four: Rise of the Silver Surfer” està lleugerament inspirada en aquesta història, encara que li manca la “canya” que té el còmic.

 Però, per què explico tot això? perquè el guionista d’aquest crossover, anomenat Ultimate Extintion, Warren Ellis, pren com a punt de partida un fet que no sabia que era real, l’anomenat “Event Tunguska”. Aprofitant aquest tremend misteri que avui en dia encara inquieta les ments més despertes (i havent llegit l’article que us enllaço no és per a menys, ja que és inexplicable el que va succeïr), presenta la nova verssió de The Vision (La Visió), ara però encarnada amb forma femenina. I no explicarem més perquè val la pena llegir algún dia aquesta història.

La Visió de tota la vida.

La Visió de tota la vida.

La nova sexy Visió

La nova sexy Visió

No sé qué és el que més m’ha sorprés: Que l’afer Tunguska sigui un fet real o cóm en Warren Elis va ser tan delicionsament friki per poder fer servir aquest misteri tan enorme per explicar-nos l’arribada de Galactus. Molt bén fet. Això perquè després no es reconegui el còmic com un art.
large_obama

Regals de Reis Dimarts, 6 gener, 2009

Posted by murtra in Ho haveu vist!!??.
1 comment so far

Aquest en concret no és només un regal per a la criatura, sinó també per a la lingüista que no pot evitar llegir-se amb ulls crítics (defecte professional) tots els textos que li passen per les mans… A banda d’una traducció literal de l’anglès a la columa de la dreta que fa que els jocs que conté el producte siguin “jocs excitants” (no sé si és això el que els pares volien per a una criatureta de 5 anys), no us perdeu la columna de l’esquerra, on hi ha una nota d’algú de control de qualitat per a una certa Pilar que no devia tenir temps de llegir-s’ho abans de dur-ho a impremta…

joguina-reis

Hehehe!

Ve d’aquest blog

Ser pare friqui és cosa del passat diumenge, 4 gener, 2009

Posted by murtra in Criaturetes, FreakPower.
1 comment so far

En altres ocasions en aquest blog hem parlat de ser pares friquis, de les obligacions que comporta educar les criaturetes en el bon gust, tenir-los a punt les joguines adequades, disfressar-los temàticament el dia de Carnestoltes… i no, no deixarem estar el tema. A casa tot just acabem de començar i és tota una feinada. No només cal pensar en les joguines i la roba, és tota una manera de viure.

No es pot començar mai massa d'hora

No es pot començar mai massa d'hora

I el pitjor és que es veu que avui dia ser pare friqui ja és cosa del passat: els veritablement precoços van més avançats i per això ens trobem amb la primera generació d’àvies friquis:

Innovadors dissenys de ganxet

Innovadors dissenys de ganxet

Això lamentablement no ho tinc a casa, què més voldria. Hauré d’aprendre a fer ganxet…

Però la meva àvia, a banda de preciosos peüquets i mantetes, ens ha fet unes fantàstiques tovalloletes de la Hello Kitty. És molt moderna ella!

Bon any i Bones festes!! dissabte, 3 gener, 2009

Posted by darebilly in La nostra societat.
add a comment

Bé, una mica tard, però més val tard que mai!!

Bon any! dissabte, 3 gener, 2009

Posted by murtra in Amiguets quadrúpedes, FreakPower, Són bojos aquests japonesos!.
Tags: , , ,
add a comment

Vet aquí un calendari japonès per encetar l’any nou!

Us recordeu de les perruques per a gats? Doncs avui més disfresses per als nostres amiguets quadrúpedes. Un calendari japonès amb gats disfressats, costa triar quin fa més pena. La majoria fan una cara de “i jo què hi faig, aquí?”. El mes 10 va de Harry Potter, per exemple. I el pobre es menja una bombolla de sabó! Potser Japó es mereix una categoria específica, hores d’ara…