jump to navigation

Al mal temps bona cara dijous, 29 Mai, 2008

Posted by murtra in De compres, General, La nostra societat.
Tags: , ,
add a comment

pintallavis crisi �ndex

Avui he sentit a la ràdio que hi ha un índex econòmic anomenat “lipstick index” que indica que en moments de crisi augmenta la venda de pintallavis (senyors, els camins de l’economia són insondables!). Es veu que ho va detectar per primer cop un directiu d’Estée Lauder després de l’atac a les torres bessones l’any 2001. Curiosament, a més, els pintallavis que més pugen de vendes són els de colors més llampants. Per què deu ser? És que les dones ens posem maques quan plou? El pintallavis roig passió ens dóna autoestima en temps de crisi? O busquem marits que ens mantinguin? 😉

Potser és que si t’estàs de comprar-te capricis més cars per culpa de la crisi, com a mínim te’n permets de petitons… però tampoc no ho veig clar, perquè en tot cas tant val un pintallavis de color llampant com un de transparent.

Per cert, a Occident enguany les vendes de pintallavis han augmentat un 28%…

Què és més important, el show o informar? dimecres, 28 Mai, 2008

Posted by murtra in La nostra societat, Viatges.
Tags: , ,
1 comment so far

L’Expo de Saragossa s’omple la boca de conscienciació sobre l’aigua i la sostenibilitat del consum que fem d’aquest recurs. He sabut per motius laborals que, com a mínim, prediquen amb l’exemple en un petit detall: les 276 bombes que han instal·lat per moure aigua a fonts i pavellons són d’un sistema nou que permet estalviar aigua (limitant les fuites) i consumeix un 80% menys d’energia que les que la majoria de gent tenim a casa nostra.

Entre les mostres que s’organitzen a l’Expo hi ha un impressionant aquari fluvial que mostrarà criatures que viuen en aigua dolça als cinc continents. Sembla que està gairebé acabat i que tot i que la majoria d’animals encara està en quarentena, cada vegada n’hi ha més que ja l’han superada i van cap als tancs de l’exposició.

aquari fluvial expo Saragossa

El que m’ha cridat l’atenció és això que he llegit avui:

Habrá cinco mil ejemplares de trescientas especies entre peces, anfibios e insectos. Para agilizar el itinerario, no se colocarán carteles en los tanques. Los visitantes de la Expo no sabrán a ciencia cierta qué ejemplares están viendo en cada uno de los tanques, ya que los carteles no se pondrán hasta después de la Expo para no interrumpir el recorrido y evitar que se hagan tapones de gente leyéndolos, según manifestó el acuarólogo Antonio García.

Segur que no es podria inventar algun sistema, ni que fos un petit fullet amb els noms? Cartells ben grossos que no calgués aturar-se a llegir i impedir el pas? De debò, que pel xou de l’aquari la gent ha de caminar sense saber què veu? No crec que la gent hi vagi només a veure les cascades i les piscines, a gran part del públic li interessa saber quines bèsties mira! Us ho imagineu en un museu, els quadres sense títol ni autor?

Un petit jeroglífic Dimarts, 27 Mai, 2008

Posted by murtra in Internet.
Tags: , , ,
add a comment

Ja hi diu el resultat però m’ha fet gràcia igualment…jerogl�fic, wikipedia, sopa de lletres

Doble Orgull diumenge, 25 Mai, 2008

Posted by darebilly in FreakPower, La nostra societat, TV.
2 comments

No volia deixar passar el Dia de l’Orgull Friki (25 de maig) sense referir-me a aquesta notícia que gratament em va sorprendre l’altre dia:

Fa poc, el Tribunal Superior de Justíca de California ha legalitzat els matrimonis entre persones del mateix sexe. I és clar, és que sent Califòrnia, territori de Arnold “Governator” Schwarzenegger, meca del cine i tal, doncs que han començat a sortir actors i gent de la faràndula que s’hi volen acollir. I un dels primers que voldran passar per la vicaria és l’actor George Takei (que coneixem més com a Hiraku Sulu o Mr. Sulu de la sèrie clàssica d’Star Trek, o com a Kaito Nakamura a la més recent Herois). El bó d’Hiraku ja havia donat a conèixer la seva condició d’homosexual fa molt de temps.

 

 

 

La versió intergalàctica de “El Barco de Colegas”

 

 

 

 

Em va meravellar la ironia de proporcions còsmiques que un actor de la Star Trek clàssica (1966) sigui homosexual, pel que pot arrivar a cremar en segons quins idearis. “Que una cosa tan ximple i pocasolta com això que pugui albergar un d’aquests (sisplau, llegiu la ironia).  Personalment, no crec que la pròpia condició sexual hagi de ser motiu “d’orgull” com a tal, sinò que forma part de nosaltres com el color de cabells o l’estatura, i ja està. Però crec que els que ens considerem “frikis” en major o menor mesura, que d’alguna manera estem “sortint de l’armari” amb celebracions com el Dia de l’Orgull Friki, infiltrats escrivint artícles en Diaris d’abast estatal (els tios ho entendrem) hauriem de ser capaços d’entendre que, per sort, no es pot generalitzar. Ara, en George i el seu nòvio poden presumir de ser doblement orgullosos.

 De totes formes, no m’extranya gens tot plegat!!! Star trek és una sèrie bruta  i perversa. Aquí es pot apreciar l’altíssim contingut sexual dels capítols -i fins i tot diria zoófil-. Bé, jo no n’he vist mai cap, però m’ho han dit…Per aixó els feien a les 0:00h (o no?)

Feliç dia de l’orgull friki a totes i tots!!!

Lego! No t’ho acabaràs diumenge, 18 Mai, 2008

Posted by murtra in De compres, Internet, Jocs Clàssics.
Tags: , ,
1 comment so far

El Lego és, més que una joguina, gairebé una declaració d’intencions.

Encara que personalment em va caure una mica en desgràcia quan van començar a simplificar els dissenys de Lego City i, sobretot, quan van treure l’espantós Lego per a nenes, amb els seus colors pastel i els seus conjunts de ponis i gatets…

lego nenes rosa joguines sexistes

El cas és que de petita vaig jugar massa hores amb Lego per agafar-li mania de debò; sempre et queda un afecte remanent quan t’has passat tantes estones construint gratacels i trens elèctrics (que s’havien d’anar a comprar a Andorra!) i rebuscant amb la mà per la capsa de peces per trobar exactament la mena de finestreta que volies per a l’helicòpter que estaves muntant… Us en recordeu del rac-raaac-raaaac de les peces quan les remous? Ai, que em poso nostàlgica… Encara tinc els armariets de calaixos extraïbles plens de peces que em van regalar quan vaig fer 8 anys, i un parell de timbals de detergent d’aquells que eren rodons, i alguna capsa plena de peces… Ara que jo mateixa tinc una nena en projecte, hauré d’anar-ho a buscar! Però en tot cas, com que passaran uns quants anys abans ella no pugui jugar-hi, us deixo amb enllaços de Lego de grans. Que no ens ho acabarem!

Passejant-me per la xarxa vaig ensopegar amb aquesta joia. Es tracta d’una pàgina on et pots dissenyar el que vols construir amb Lego i després comprar exactament les peces necessàries. Ideal per fer regals personalitzats! O per comprar-te exactament el que et fa falta…

I una pàgina de productes Lego descatalogats o difícils de trobar. Em preocupa veure que molts són accessoris dels trens… eren una de les meves coses preferides!

I per acabar, la que potser serà la meva propera compra online…

Lego escacs chess ajedrez

Llàstima que sigui tan fatal per a la meva economia!

El costat bèstia de la vida. divendres, 16 Mai, 2008

Posted by darebilly in La nostra societat, Viatges.
2 comments

Confluència còsmica entre l’espai-temps que crea una finestra d’oportunitat (i tenir una càmera a la mà).

VIu perillosament i deixa un bonic cadàver… vine a berenar!!! (foto real)

Perquè les coses avorrides no ho siguin tant… diumenge, 11 Mai, 2008

Posted by murtra in De compres, FreakPower, Són bojos aquests japonesos!.
Tags: ,
1 comment so far

Els japonesos fa temps que saben que perquè la gent llegeixi els manuals d’instruccions, cal fer-los ben amens (i res millor que dibuixets!).

Llegiu les instruccions

El cas és que no només els manuals d’instruccions necessiten una mica més de gràcia. Els codis de barres també!

Encara que el de baix a la dreta no em puc imaginar que funcioni…

Potser els diners sí que donen la felicitat… dijous, 8 Mai, 2008

Posted by murtra in Premsa.
Tags: , , ,
3 comments

o en tot cas hi tenen a veure. Al New York Times s’han entretingut a fer un estudi sobre felicitat i diners. Van fer una enquesta a gran escala en un centenar de països, demanant a la gent que avalués com de satisfets estaven amb la seva vida. I el resultat va ser que la gent dels països desenvolupats, en general, estaven més satisfets. No sé si es pot qualificar de sorpresa (no crec), però val la pena fixar-s’hi. I una cosa bona d’aquest estudi és que per donar-nos les quantitats econòmiques dels països menys desenvolupats han tingut en compte el preu de la vida en aquests països i la xifra que ens donen és una adaptació vàlida. M’explico: normalment a les notícies ens diuen que “a Camerun el sou mitjà és de 2 euros al dia”, però aquesta xifra no ens serveix perquè no tenim ni idea de si al Camerun una barra de pa val 1 euro com aquí o en val 0,02. Doncs els autors de l’estudi ho han tingut en compte.

Aquí teniu el gràfic del resultat de l’estudi. A l’eix horitzontal apareix la renda, en dòlars, i a l’eix vertical, el nivell de satisfacció. Si aneu repassant els països, veureu que a la part baixa / esquerra apareixen països pobres, i que a mida que anem cap a dalt a la dreta, hi anem trobant els països més rics (amb Dinamarca feliçment coronant la llista dels més cofois).

els diners donen la felicitat

La barreta inclinada que fa que els puntets semblin petits Saturns representa la diferència entre els entrevistats de major i menor poder adquisitiu. La gent més rica dels països pobres, doncs, també està més satisfeta amb la seva vida. És curiós veure com aquesta diferència està molt marcada en alguns països i en canvi en altres és una línia gairebé horitzontal.

La conclusió és que encara que els diners no són sinònim de felicitat, ajuden bastant, i qui us digui que no és que no us vol pujar el sou!

Podeu llegir tot l’article (en anglès) aquí.

Crossover increible II Dimarts, 6 Mai, 2008

Posted by darebilly in La nostra societat, Personatges.
add a comment

Ahhh, de vegades el cosmos té aquestes coses…l’ordre còsmic es posa a lloc i te n’adones que tot té un sentit a l’existència…No hem creieu? doncs tan sols cal consultar aquesta notícia que em va alegrar el dia, la setmana i el semestre!!!!

I mentre esperem que s’estreni el musical hi ha qui ja va practicant.

I després, com no, a relaxar-se.

Voler no sempre és poder… diumenge, 4 Mai, 2008

Posted by darebilly in FreakPower, La nostra societat, Uncategorized.
add a comment

En la línia del que ens explicava ahir Murtra, en lo de variar lleugerament frases fetes per donar títol a un artícle, doncs així començem: I és que voler no sempre és poder. De seguida ho comprendreu.

Recordeu aquell acudit? Un que va curt de pel·les i vol estudiar anglés. Troba un anunci al diari que diu: “curs d’anglés per 15€” -Aquesta és la meva!!!-. El nostre il·lusionat protagonista es dirigeix a l’adreça de “l’acadèmia”.

Quan hi arriba, truca al porter automàtic i pregunta:

-És aquí on es fa el curs d’anglés de 15€?

Li responen:

-If, if, between, between!!!!-

(“si, si, entre, entre” de la forma més chorissera possible d’aquesta dimensió. acaba l’acudit i ara ja podeu riure)

Doncs bé, he descobert que aquest paios, en acabar-se el “xollo” de l’acadèmia, es van presentar a un càsting d’arts marcials!!! (gaudiu-lo que val la pena. Jo me’n demanarè un per reis)

Algo només comparable a la joia que ens brindava Murtra unes setmanes enrera amb el ja clàssic “Ken Lee”.

Ahhh, la màgia d’internet!!! tot just acabar aquest post, em trobo aquest altra joieta.