jump to navigation

26é Saló Internacional del Cómic de Barcelona dilluns, 21 Abril, 2008

Posted by darebilly in FreakPower, La nostra societat.
add a comment

Hola a tothom i a tothoma!!!

Bé, ja l’hem tingut aquí un altre cop!!! La meca del frikisme i col·leccionisme, amb merxandatxe a dojo, disfresses, cúes, caminades…ah, no us sentiu com a casa?

Tot i que confesso que no sóc un caçasignatures com l’inefable Dr. Xabaras, el cartell d’aquest any era molt interessant. Per començar, hi havia el Sr. Ray Harryhausen, el Mestre d’animació en stop-motion, creador de fantasies com la primera versió de King Kong (li devem que en Peter Jackson sigui com és, mil gràcies), i més endavant  “La Tierra contra los platillos voladores” (1956), “Simbad y la princesa” (1958), “Los viajes de Gulliver” (1960), “Jason y los Argonautas” (1963), “Hace un millón de años” (1966) y “El valle Gwangi” (1969). Fem una mica de memòria dels dissabtes a la tarda…

“Kratos, yo soy tu padre”

Van ajuntar Uber-autors com Moebius, Michael Golden, Paul Naschi (el més famós Home-Llop de la història), Quino (hola Mafalda!!!), Milo Manara o Tim Sale, entre altres coses assessor creatiu de la sèrie “Heros” (Herois), però també Daredevil, Batman, etc  Bé, molts altres més, de fet, i segur que molt i molt importants, però passarè de fer trampetes i mirar-ho a ficomic i només en parlaré dels que conegui. És que sóc un Motivat!!!!!

La gràcia que té el Saló és que tots sabem a què anem: Sóm Legió!!! Frikis i fans del món, uniu-vos!!!!

Els Autors s’afanyen per acontentar admiradors. Com ja he dit, mai he estat dels que suporten fer cues per signatures, segurament perquè no coneixia ni a la meitat d’ells. Com a mostra, això és tot lo aprop que vaig estar del Sr. Milo Manara (jo faig la foto) el dibuixant que millor dibuixa les dones. Normalment el Sr. Manara no porta una fletxa vermella a sobre, però dissabte devia dir: “Qué cooooño!!!” (que, entre nosaltres, deu ser el que pensa quan dibuixa), ehem, OBLIDEU-HO!!!!

En aquesta edició vaig fixar-me més en les exposicions que no pas en triar i remenar entre els calaixos de números endarrerits. I és que aquest any l’han encertat amb el que m’agrada. L’exposició més espectacular era la de la companyia d’efectes visuals DDT, responsables dels efectes visuals de prostètica i efectes mecànics (no confondre amb efectes especials) de les pel·licules “El Laberinto del Fauno” i les dues parts de “Hellboy“. Si les heu vist reconeixereu elements molt canyeros d’aquestes pel·licules. Realment les imatges no fan justícia. 

 

 L’altra exposició que em va agradar molt és la de “Viñetas censuradas“. Revistes i/o tires còmiques que han patit la censura del poder en els darrers 100 anys. El millor, per a mí, era veure l’abans i el després que el censor es posés mans a l’obra. Aquí en tenim una mostra sobre “El Guerrero del Antifaz”. La versió de dalt és de 1945, tremendament retallada a la seva reedició de 1973. Fixeu-vos que es suprimeixen els insults i les referències “racials” o culturals entre cristians i musulmans.

“Mírese, Tippex!!! Usted no llegará nunca a nada!!! no pasarà de borrar palabritas en los tebeos”.

Us hem de recordar que aquest any hem patit també un episodi de censura artística? (podeu apreciar l’escala dels dibuixos? espero que ho hi hagués cap jutje a la sala.)

I després van arribar els que faltaven per al duro!!!!

“¡¡¡¡Sois unos DESTRUCTOREEEEEES!!!! ¡¡¡Dejadme venir al Saló en paaaz!!!!!!”

I bé, nois, recordeu: NO US FIQUEU EN PROBLEMES!!!!

Per últim, per fí tinc excusa per penjar els trailers d’Iron Man i The Increible Hulk!!! Aaaaah, és que els projectaven a unes pantalles, se siente!!!!

Anuncis

La vida millora Dimarts, 15 Abril, 2008

Posted by murtra in FreakPower.
Tags:
1 comment so far

A través del Fabián, una d’aquelles persones que saben exprimir 36 hores als dies que per a la resta només en tenen 24 (i encara de tant en tant té temps d’escriure en un blog sèriu) he arribat a una notícia curiosíssima d’El Mundo (que si algú el llegeix, és ell, eh!). En la línia d’aquell post sobre idees de bomber dels japonesos que va publicar Darebilly en aquest mateix blog fa un parell de mesos, però aquest cop amb l’aprovació incondicional de tot el món científic començant per la meva germana que acaba de començar el MIR, us presento: un Mecha de veritat!

La idea no és fer-lo a escala 10:1 i anar a destrossar ciutats sinó que serveixi perquè les persones grans o amb mobilitat reduïda puguin pujar i baixar escales més fàcilment, aixecar-se de la cadira sense ajuda, etcètera. I sí, també és útil per anar a comprar, perquè permet carregar fins a 30 kg sense cap esforç.

Aviam si quan ens toqui ja està comercialitzat 😀

Ha nascut una Súper Estrella (de la mort) diumenge, 6 Abril, 2008

Posted by darebilly in Cinema, FreakPower.
add a comment

Hola a tothom i tothoma!!

Dropejant pel tube (un dels meus esports favorits) vaig trobar aquestes dues perles. Aquests videoclips, tot i que en un registre diferent, serviran per alimentar la vena freaky del nostre blog. Gaudiu-los com jo vaig fer!!!!

Algú dubta ara que James Earl Jones, la véu de Vader, és negre?

Pregunta de la setmana: Cóm és possible que Star Wars inspiri gent tan diferent?

A qui li toca anar a buscar el vodka? diumenge, 6 Abril, 2008

Posted by murtra in Premsa, TV.
Tags:
add a comment

Jo entenc que a Oktiabraskàia, en algun raconet de Rússia, aquell dia devia fer un fred que pelava. Per això l’Ivan, quan se li va acabar la beguda, va decidir que no tenia ganes d’anar a peu a buscar-ne més i pim-pam, va agafar el tanc i au, que és aquí mateix. Llàstima que enmig hi hagués una casa.

El vídeo ve manidet amb una gràcia del comentarista al final: per si algú no s’hi ha fixat, diu “yes, we could take them” (tenen res més al cap, els americans?).

From Lost to the river… dijous, 3 Abril, 2008

Posted by darebilly in FreakPower, TV, Viatges.
1 comment so far

Bé, i després d’aquest inspirat títol, qué tenim avui?

Aquestes setmanes estem mirant a casa la sèrie Lost (Perdidos), Val a dir que hi estem total i absolutament enganxats, ja que estem fent una marató de les tres primeres temporades que han sortit a Espanya. (a casa ens l’hem comprat. Sí, hem estat naltrus). I quin remei ens queda si, pel que sembla, l’e-mule fa com una setmana que sembla ensorrat?

 LOST

Tornant al tema, com deia hi estem totalment enganxats. És una sèrie coral, amb molts personatges, amb els que més o menys et vas sentint idenficat, tens les teves preferències, etc… però el realment apassionant i que estan fent de conya és la forma de narrar la història de cada personatge (pre i durant la illa). Sóm a la tercera temporada i encara ens mostren coses sobre ells, i molt sorpresives. No esta malament per una sèrie que transcorre en una illa, no?

Bé, ara us deixo un vídeo musical que em va agradar molt sobre LOST i que em sembla una promo fantàstica. Aviso!! hi poden haver spoilers per als que no hagueu vist com a mínim fins la meitat-finals de segona temporada. (m’encanta la variació que fan sobre el tema principal. Back beat!!!)

Bé, espero no guanyar-me les ires de ningú, però aquesta sí que la compararia amb X-Men pel tractament dels personatges i els conflictes que sorgeixen entre ells.

sawyer-gambit.jpg

Gambit i Sawyer, personatges com dues gotes d’aigua. Per això l’actor Josh Holloway va rebutjar interpretar-lo a “X-Men: The Last Stand” (X-Men 3)