Flors i Violes

Avui he comprat un diari, cosa que no faig gairebé mai. Ha estat per motius de feina, perquè volia buscar textos que em serveixin per treballar-los amb els alumnes, i per tant he comprat un diari en castellà i m’he decantat pel Público, per una certa afinitat ideològica però també perquè trobo que té un heroisme romàntic treure un diari nou al carrer en un moment en què tanta gent augura un final ràpid a la premsa escrita (jo mateixa gairebé sempre llegeixo el diari per internet). Per cert, que el Público ha fet un any, aquest mes de setembre, no tinc ni idea de amb quina salut.

En tot cas, hi he trobat un article sobre la diversitat genètica dels europeus que m’ha cridat l’atenció. Fixeu-vos en l’esquema dels resultats:

Crida l’atenció que els finesos estan genèticament molt aïllats de la resta d’europeus (l’estudi no inclou Estònia, que segurament seria força proper, i sembla desmentir la possibilitat d’un parentesc finohúngric que sovint es defensa des del punt de vista lingüístic). D’altra banda, m’estranya que Itàlia sigui el següent país més diferent des del punt de vista genotípic, tenint en compte que els avantpassats dels italians es van fer farts de passejar-se per tot el sud d’Europa en època romana. Els espanyols coincideixen sobretot amb els portuguesos i els francesos, cap sorpresa; sí que sorprèn, potser, la poca singularitat d’un estat insular com és el Regne Unit, molt barrejats amb Holanda i Irlanda (i poc amb frança, a pesar de les invasions normandes). Podeu llegir tot l’article aquí, però per veure el mapa cal descarregar-se l’edició en pdf (un dels grans punts a favor d’aquest diari: una hemeroteca completa de les edicions en pdf a internet).