Flors i Violes

Ahir, explicant les excel·lències de Moscou a un amic que té la sort d’anar-hi d’aquí un parell de setmanes, vaig recordar l’or de Troia. Molta gent passa per Moscou sense ni saber que es deixa de visitar un petit museu, molt a prop de la catedral del Crist Salvador (al costat del riu, a la vista de les muralles del Kremlin), on s’amaga una impressionant col·lecció d’or de cap al 2.500 a. de C.

És possible que aquesta exposició no es publiciti més perquè és motiu de litigi entre quatre països. Anem a pams:

L’any 1873, Heinrich Schliemann, arqueòleg alemany, va trobar a Turquia les ruïnes d’una ciutat que va identificar com Troia. Carregant-se tots els estrats més recents, entre els quals podria trobar-se la veritable ciutat de Troia de la Ilíada, va excavar fins arribar a un nivell que va batejar “Troia XIV” i que es veia que havia estat arrasat per un incendi. Basant-se en aquest fet, Schliemann va decidir que havia de tractar-se de la Troia clàssica d’Homer i va procedir a analitzar-ne meticulosament cada pam. Fou en aquest nivell que va trobar un impressionant tresor d’or que l’arqueòleg, evidentment, va identificar com l’or amagat per Príam davant l’entrada dels grecs.

Schliemann va endur-se aquest tresor a Alemanya, on a pesar de les queixes de Turquia i Grècia, que el reclamaven, va estar-se fins l’any 1945. Quan els nazis van veure que la guerra els anava malament van amagar el tresor en un búnquer de Berlín. Després de la Segona Guerra Mundial, es va donar per desaparegut. I ningú no en va saber res fins que l’any 1996 Moscou va anunciar que inauguraven l’exposició corresponent.

Avui dia Alemanya tempteja tímidament la impenetrable burocràcia russa intentant fer valer un tractat de l’any 1990 en virtut del qual, i per temperar la guerra freda, tots dos països es comprometien a tornar-se el botí de guerra. Però Rússia s’escuda dient que no tenen clar a qui pertany, ja que legítimament podria pertànyer a Turquia, país al qual en realitat tampoc no crec que pensin tornar l’or. I per acabar-ho d’adobar s’hi ha afegit Grècia, que per mi no té dret de reclamar-lo, per molt que en aquella època l’Anatòlia fos plena de colònies gregues, però en fi…