Flors i Violes

Hola amiguetes i amiguets del Bog!!

En aquests dies tan macos que hem passat, de pont uns, de vacances uns altres, i altres com han pogut, hem passat moltes tardes i vespres amb un joc que, almenys jo, he descobert tot just ara, tot i que ja fa molt de temps que circula pel món i que molts de vosaltre ja coneixeu: El Colonistes de Catan.

 Sent un joc en que cada jugador encarna un païs o civilització diferent, això no implica necessàriament que els jugadors hagin de perseguir l’extermini absolut dels altres, sinó que cadascún ha de procurar-se el propi avanç de la seva cultura, amb la construcció de pobles, ciutats i camins per enllaçar-les. (Vet aquí que entre els parroquians se’l coneix com els “Socialistes de Catan”, i que per això agrada tant a gent com Tahïs, Murtra o Fanou, hu hu hu).

Bé, tampoc descobrirem res ara sobre aquest joc que, com dic, he conegut ben tardanament. Només que a casa s’ha convertit en el pa de cada dia (literalment!!!), i que ben aviat tindrem tot el que ha sortit en castellà.

Realment hi ha un personal que ha esdevingut addicta al joc (no direm noms perquè la tinc aprop i no em convé), però també cal dir que ha millorat molt la seva “tècnica catana” i esdevé una seriosa i ferotge competidora, almenys per a qui subscriu aquestes linies…

Us ensenyo uns moments de la partida d’ahir al vespre perquè pogueu comprovar la veracitat de les meves afirmacions, així com tot de situacions d’alta tensió Katana: 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’illa del tresor: Moment en qué els colons de Tahïs arriben a una illa misteriosa que resulta ser la mare de les vetes d’or. Els pirates que tan maliciosament vaig col·locar a l’hexàgon marítim no poden fer res mes que mirar-s’ho amb cara de pam. El barquet de la Tahïs encara els distreu l’atenció una mica mentre els colons s’omplien les seves suoroses mans amb tot l’or del tauler. Evidentment, i com podeu suposar, va ser una partida amb 10 i 3 a dojo a partir de llavors.                                             

La ruta més llarga del joc: Aquí encara inconclusa (perquè va ser mooooolt més llarga), tones i tones de fusta, maó i llana van ser malbaratades per Fanou per aconseguir la primera autopista comercial de Catan. Els punts per la “Ruta Comercial” van anar a parar a la seva bossa i li van servir per guanyar la partida.

 

 

Per últim, una instantània de la meva “mà guanyadora”, a conseqüència en només DUES RONDES d’alt rendiment de dues ciutats emplaçades a un hexàgon amb el número 6…

 

 …i el somni húmid de qualsevol rival, que al moment següent em col·loca els lladres, em fot enlaire la meitat de les cartes i encara me’n fot una altra. És que no hi ha justícia!!!!

 Per últim, no puc parlar pels altres, però les partides han arribat a un nivell èpic tal que més o menys vé a ser això el que passa pels caps dels jugadors, que ens muntem unes pel·licules que no vegis.