Criptogrames urbans Diumenge, 30 Desembre, 2007
Posted by murtra in Citacions, FreakPower.Tags: grafitti, paret
2 comments
Sempre que passejo pel carrer i veig graffittis amb missatges que em criden l’atenció, penso que hauria de fer-ne fotos i anar-me’ls guardant. N’hi ha de súper ocurrents i també n’hi ha que simplement són graciosos. De vegades la gràcia pot ser el lloc on s’han hagut d’enfilar per fer-los, o que es veu que se’ls ha acabat la pintura a mitja feina. Però el meu mòbil no fa fotos (no és del segle passat com em van dir l’altre dia, però poc li falta -i per a la jubilació també li falta poc). En tot cas, com que a internet ja està tot pensat, avui he trobat un lloc web dedicat precisament a fotografies de graffittis. N’hi ha d’intrigants (“V de Venjança, Vallcarca guanyarà”), de clàssics (“Ni déu, ni amo, ni rei”), d’altres que només entén qui els va escriure (i, espero, el seu públic objectiu, com “No siempre se puede”). Bé, ho aniré seguint.
Però perquè veieu el nivell, aquí un de ben friqui (jo he hagut de fer trampes per saber què hi diu, ja es veu que no dono la talla!!!). Estudiaré més!
Doncs au, això mateix i molta felicitat i altres coses bones per al 2008!!!
Llumetes Dilluns, 24 Desembre, 2007
Posted by murtra in General, Viatges.Tags: Nadal, Són bojos aquests
1 comment so far
És Nadal, ho-ho-ho.
És una època que estressa poc o molt, però és cosa de mantenir el cap fred, no passar-se amb les compres i no mirar la televisió per estalviar-se els anuncis de perfums i sobretot les veus dels protagonistes dels anuncis de joguines. Mentre a casa nostra hi ha iniciatives curioses que volen cridar-nos l’atenció sobre el que tots sabem, que per Nadal hi ha una exageració de consumisme i que a més moltes “tradicions” no tenen gaire de tradicional i molt de comercial, hi ha altres llocs on aquestes consideracions no els treuen la son. Fixeu-vos quin bé de Déu de llums, temps i diners en forma de kilowat que s’hi gasta aquest americà mitjà!
No, no és el Corte Inglés. És casa d’un senyor com podria ser el vostre veí. Ah, i es veu que la música se’t sintonitza a la ràdio del cotxe quan passes per davant, i així pots gaudir de la cançoneta i del joc de llums. L’any que ve el veí de davant s’ho haurà de currar per superar-lo!
El Gran Derby futbolístic!!!! Dimecres, 19 Desembre, 2007
Posted by darebilly in FreakPower, TV.add a comment
Hola nens i nenes!!!
Aquest cap de setmana arriba ja el millor partit del segle (el primer dels mooolts que arribaràn aquest any, és clar). Ara que els guionistes estàn encara en “Strike” -sempre m’ha encantat aquesta paraula per dir vaga, que en català té una connotació…no sé, com a menys reivindicativa-, doncs això, que els periodistes esportius sempre han de muntar-se les pel·licules que siguin per exagerar l’emoció d’un o altre partit…
I és que sembla impossible la quantitat de temps i temps que es dedica a la TV i ràdio per repetir sempre els mateixos tòpics. Jo crec que els primers 6 mesos després d’haver-se inventat el fútbol ja es devia dir tot el que es pot arribar a dir, i a partir de llavors tot ha estat repetir i repetir el mateix…un dia hauriem de recuperar alguna entrevista antiga a cap jugador o entrenador i segur que ens sonaria perfectament actual.
Us deixo amb l’únic Derby en què no esta tot dit…
Publicitat que ha funcionat amb mi Dimecres, 19 Desembre, 2007
Posted by murtra in FreakPower.Tags: UAB, videojocs
add a comment
L’altre dia vaig anar a la UAB per feina i tot passejant-me per la Facultat de Traducció i Interpretació vaig veure un pilonet de fulls de color rosa, fotocopiats i mal retallats (haurem de portar els autors a la classe de la Tahïs, amb els nens), amb una foto de la Marisol amb cara de revelació i el text: “¡Estamos contigo Marisol!”. Davant d’aquesta propaganda tan llaminera, quan vaig arribar a casa al vespre no em vaig posar directament a treballar, que és el que hauria d’haver fet, sinó que vaig picar a la línia de l’explorador el link que hi havia al paperet.
I en aquesta pàgina hi ha una fantàstica presentació en vídeo:
Des d’aquí, vaig anar a parar a una pàgina que reenvia a la setmana del videojoc de l’Autònoma, una activitat emmarcada en l’Any de la Computació. Tot sembla força recomanable, encara que potser m’haurien agradat pel·lícules menys “a l’abast”, ja que la gràcia dels festivals és justament que et portin pel·lícules que no facin a la tele per Nadal (el comentari no s’aplica al 100% de les pel·lícules, però estareu d’acord en què com a conjunt el cicle és una mica barat). Més atractius em semblen els concursos de videojocs del POW UAB i les activitats paral·leles.
SGAE- Orígens i Actualitat Dimarts, 18 Desembre, 2007
Posted by silentdoc in La nostra societat.Tags: SGAE
2 comments
Amb la proposta de la nova LSI crec que ha arribat el moment de posar al nostre forum una anàlisi una mica completa del que és l’SGAE, des dels orígens a l’actualitat, per tal que conegueu alguns números i vegeu la brutalitat del tema. Intentaré anar per parts, però el tema és complicadet i és fàcil anar-se’n per les branques, o sigui que he decidit dividir el post en 2 o 3 de diferents. Ja us demano disculpes per avançat per si el post no fos fàcil de seguir.
Unes monedetes… Dimarts, 18 Desembre, 2007
Posted by murtra in General, Viatges.Tags: arqueologia, història, víkings
2 comments
He buscat una mica per trobar un article que fa uns mesos em va cridar molt l’atenció. Sabeu aquesta gent que va a primera hora a la platja amb un detector de metalls a veure si troba alguna moneda d’euro que algun banyista despistat perdés a la sorra el dia abans? Es veu que el que més sovint troben no són monedes, sinó claus (de casa, s’entén) i anells (vaja, que la gent abans perd això que un euret! Que està molt cara la vida). En tot cas, n’hi ha que tenen més sort, com un pare i un fill d’Anglaterra, del comtat de Yorkshire (recordeu pronunciar “Yorxaaaaaier”), que van trobar 617 monedes de plata i 65 cosetes més, tot provinent d’un tresor víking del SIX. Aquí sota el teniu, exposat com incautat pels mossos:
Per cert, premi a qui identifiqui què són els altres 65 objectes!
Per una causa justa… Diumenge, 16 Desembre, 2007
Posted by darebilly in Amiguets quadrúpedes, Cinema, TV.add a comment
Hola a totes i a tots!!
Probablement haureu sentit a parlar de la vaga que els guionistes de cine i sèries de TV van encetar als Estats Units unes setmanes enrere -sincerament, no sé si a dia d’avui encara continúa, però la veritat és que vaig una mica desconnectat darrerament -. Les principals produccions de ficció han patit aquesta aturada que amenaça de deixar-nos amb la nostra habitual ració de sèries de TV, pel·lis i altres obres de ficció.
Si esteu interessats podeu consultar el següent enllaç i llegir la notícia molt millor explicada.
Personalment, i en assabentar-me de les condicions contractuals i salarials d’aquests col·lectius no vaig poder evitar simpatitzar amb la causa. Ja veurem si canvio d’opinió quan no arribin els capítols de la sèrie tal o qual a causa de la vaga, però vaja, temps al temps…
Afortunadament, plataformes com internet permeten també expressar nostre suport o rebuig (tant és) envers de reivindicacions com aquestes. És una actitud ben humana…o no?
Per cert, aprofito per penjar un dels gags de Polònia més inspiats que han tret ens els darrers mesos. Simplement genial!!! Guionistes com la copa d’un píiii, que tenen!!!
Si no és un fake… Dissabte, 15 Desembre, 2007
Posted by murtra in FreakPower, Jocs Clàssics.Tags: indispensable, tetris
2 comments
és una currada!!!
El meu primer tetris (de petita) va ser el de la Game Boy, amb el qual m’enfrontava en duels llegendaris a mon pare (no sé si hi ha nom psiquiàtric per a això encara, però a mida que hi hagi generacions de friquis, ja apareixerà, tranquils). El segon tetris (ja no tan petita) va ser una arcade del bar del fenici, a Tarragona. Després em vaig passar al Columns i al Bejeweled en altres plataformes, però el primer puzzle és el que pren més hores. En tot cas, es nota que els que manen a internet són de la meva generació (o una miiiica més grans, eh!) i jugaven a tetris de petits (i no tant petits), perquè internet és ple de coses relacionades. A banda d’aparèixer en objectes de disseny…
(imans de nevera, bosses, prestatgeries… Necessaris tots, que consti!!)
i que la gent ja no sap on jugar-hi…
hi ha un munt d’iniciatives curioses sobre el tema.
En concret, a mi m’agrada aquesta:
Fixeu-vos en el detall del tio de les banderetes, a qui fa senyals? A la càmera? Perquè els que corren amunt i avall no són pas a temps de mirar-se’l a veure què diu…
I sí, ja ho sé que a Finlàndia n’han fet un de colorins i que es controla amb un telèfon mòbil (ja buscaré el link i actualitzaré el post), però justament la gràcia d’aquest és que sigui tan rudimentari! Pobres vinga córrer amunt i avall… però en fi, ja sap tothom que hagi jugat a Axes & Allies que els soldats russos són els més soferts (i barats…).
EDIT 1-5-2008: Hi ha molt més merchandise encara! Avui n’he trobat uns quants exemples més…
Una cosa diferent Dimarts, 11 Desembre, 2007
Posted by murtra in Personatges, Viatges.2 comments
Avui us porto un pòsting potser una mica més seriós, però igual de friqui. He descobert un personatge curiosíssim:
Us presento Alexandre Cao de Benós. Aquest cambrilenc és ministre d’afers exteriors a Corea del Nord (es veu que tenen un comitè de ministres d’exteriors, i ell n’és un). Per si això no fos prou curiós, aquest home, a més de comunista, és aristòcrata i amb molt d’orgull. Em sembla un personatge digne d’anar seguint, i així ho faré.
(Via directe.cat)
Kolonisten Van Catan Diumenge, 9 Desembre, 2007
Posted by darebilly in Consoles, FreakPower, Jocs Clàssics, Tarragona.1 comment so far
Hola amiguetes i amiguets del Bog!!
En aquests dies tan macos que hem passat, de pont uns, de vacances uns altres, i altres com han pogut, hem passat moltes tardes i vespres amb un joc que, almenys jo, he descobert tot just ara, tot i que ja fa molt de temps que circula pel món i que molts de vosaltre ja coneixeu: El Colonistes de Catan.
Sent un joc en que cada jugador encarna un païs o civilització diferent, això no implica necessàriament que els jugadors hagin de perseguir l’extermini absolut dels altres, sinó que cadascún ha de procurar-se el propi avanç de la seva cultura, amb la construcció de pobles, ciutats i camins per enllaçar-les. (Vet aquí que entre els parroquians se’l coneix com els “Socialistes de Catan”, i que per això agrada tant a gent com Tahïs, Murtra o Fanou, hu hu hu).
Bé, tampoc descobrirem res ara sobre aquest joc que, com dic, he conegut ben tardanament. Només que a casa s’ha convertit en el pa de cada dia (literalment!!!), i que ben aviat tindrem tot el que ha sortit en castellà.
Realment hi ha un personal que ha esdevingut addicta al joc (no direm noms perquè la tinc aprop i no em convé), però també cal dir que ha millorat molt la seva “tècnica catana” i esdevé una seriosa i ferotge competidora, almenys per a qui subscriu aquestes linies…
Us ensenyo uns moments de la partida d’ahir al vespre perquè pogueu comprovar la veracitat de les meves afirmacions, així com tot de situacions d’alta tensió Katana:
L’illa del tresor: Moment en qué els colons de Tahïs arriben a una illa misteriosa que resulta ser la mare de les vetes d’or. Els pirates que tan maliciosament vaig col·locar a l’hexàgon marítim no poden fer res mes que mirar-s’ho amb cara de pam. El barquet de la Tahïs encara els distreu l’atenció una mica mentre els colons s’omplien les seves suoroses mans amb tot l’or del tauler. Evidentment, i com podeu suposar, va ser una partida amb 10 i 3 a dojo a partir de llavors.
La ruta més llarga del joc: Aquí encara inconclusa (perquè va ser mooooolt més llarga), tones i tones de fusta, maó i llana van ser malbaratades per Fanou per aconseguir la primera autopista comercial de Catan. Els punts per la “Ruta Comercial” van anar a parar a la seva bossa i li van servir per guanyar la partida.
Per últim, una instantània de la meva “mà guanyadora”, a conseqüència en només DUES RONDES d’alt rendiment de dues ciutats emplaçades a un hexàgon amb el número 6…
…i el somni húmid de qualsevol rival, que al moment següent em col·loca els lladres, em fot enlaire la meitat de les cartes i encara me’n fot una altra. És que no hi ha justícia!!!!
Per últim, no puc parlar pels altres, però les partides han arribat a un nivell èpic tal que més o menys vé a ser això el que passa pels caps dels jugadors, que ens muntem unes pel·licules que no vegis.
